La funció de l’art i de la imatge mai ha sigut constant al
llarg de la historia. Tampoc el paper dels artistes dins la societat ha sigut
el mateix, han passat de ser anònims, sense aconseguir reconeixement algun, a
ser part important de la societat. El context històric de la època influeix
realment en la definició funcional de l’art i de la imatge, per tant, quan s’analitza
des de el segle XXI un quadre del barroc, o una piràmide de egípcia, s’ha de
tenir present el tipus de cultura de la civilització en concret, i preguntar-se
que podia significar per ells una obra com aquestes.
Els fets històrics condicionen l’activitat creadora, la
funció de l’art i el paper del artista en la societat, una societat liberal com
l’actual permet que l’artista vulgui plasma els seus pensaments, ideals,
sentiments en una obra. La funció actual de l’art es més estètica que racional,
més espontània que pensada amb temps, és una via de reivindicació personal. Una
obra moderna representa un mirall de l’artista, amb la lectura d’una figura pots
acabar per saber com és aquella persona.
Dos aspectes importants s’han d’analitzar: la influencia de
les institucions religioses en les creacions i el paper de l’artista i també l’evolució
tecnològica ( amb el punt a la revolució industrial) que donen més llibertat
als creadors per exercitar amb més amplitud la seva creativitat, sobretot, l’aparició
de nous materials. La funció de l’art en el principi de la historia sobretot en
la prehistòria (paleolític, neolític, etc)
sempre ha estat dirigida a la religió, per fer propaganda ideològica.
L’església fins la època contemporània ha sigut la institució amb més poder en
les societats, per això la funció en major part era religiosa, a Grècia també mitològica.
Ha sigut una eina ideal per la propagació dels idearis catòlics i la
establiment com el primer poder en l’escala jeràrquica amb els nobles a partir
de l’edat Mitjana (segle V). També ha servit en gran mesura per la propaganda política
o de poder en el seu sentit més clàssic.
 |
| Agusto Prima Porta, escultura romana del segle I d. C |
El paper del artista no ha tingut molt de protagonisme
social fins el Renaixement on el creador aconsegueix cert prestigi social. En
els seus inicis, els artistes eren una especia de xamans de la tribus per la
funció màgica-religiosa de l’art. La evolució del paper del artista sempre ha
tingut una relació amb els esdeveniments històrics del moment. Amb la noblesa i
la institució eclesiàstica al capdavant de les civilitzacions, l’artista era
totalment anònim a través del mecenatge de les classes poderoses. A partir del la crisi religiosa i el triomf de les revolucions
burgeses, el paper del artista adquireix més independència. En l’actualitat,
els artistes solen ser independents i es mostren en fires, museus,
esdeveniments... no solen tenir contacte amb les institucions.
Els avanços tecnològics també formen part del conjunt d’aspectes
que han influenciat en la funcionalitat de l’art però sobretot en la creativitat
i les creacions en si mateixes. El descobriment de nous materials fan que les
creacions puguin ser diferents en la forma i agafar més dimensions o produir diferents
textures a les típiques. Amb aquest sentit es juga molt actualment, s’intenta
ser creatiu per un sentit que no s’ha explotat com el tacte, però també l’olfacte.
Aquí dos exemples d’evolució dels materials, afegeixo dos fotos de dos
construccions totalment diferents però que m’agraden per la seva singularitat, dues estructures totalment diferents.
 |
| Piràmide Maia (cultura precolombina) |
 |
| Museu Guggenheim de Bilbao |
0 comentarios: