ANÀLISI SIMBIÒTIC DELS ANUNCIS GUANYADORS LLEÓ DE CANNES 2013

1. Moto serres Stihl

Per la part denotada de la imatge, podem destacar varies coses. La fotografia és en blanc i negre i esta treta sembla ser en un taller d’un jardiner, paleta, fuster, etc. En el cartell només apareix un personatge amb el producte anunciat a la mà; l’home es troba de peu amb les cames obertes, i amb la vestimenta de treball d’un obrer típic. A terra trobem el casc que solen portar els treballadors quan talen arbres, amb les orelleres per no patir per l’oïda amb el soroll de les moto serres.

Al voltant del personatge central, que es troba al centre de la imatge, es pot observar un conjunt de troncs d’arbres, talls de fustes, repartits per la sala del taller. També es pot observar a la dreta del treballador una escala de fusta, i just darrere seu, una corda negre de plàstic. Per últim com a objectes importants, podem veure una cinta de goma que podria ser útil per arreglar la moto serra quan s’avaria.

Com a final del anàlisi denotatiu del anunci, podem afegir que el format de la fotografia és vertical i que es tracta d’un pla general del taller amb un pla sencer al personatge principal del espot i un angle normal (també dit pla frontal). Per últim, afegir que hi ha una notable il·luminació que destaca els colors blancs per sobre del negre.

Per l’altre part, el missatge latent de la imatge es que els únics músculs que necessites per fer les feines del bosc com talar arbres són els de la moto serra, a través d’una metàfora en forma de metonímia. Per això, els anunciants han jugat amb lo dels músculs i han eliminat part dels braços del treballador que apareix a la imatge perquè sembli que no té músculs. La intenció de la modificació dels braços del protagonista es donar la sensació que no es necessari tenir molta força i músculs en els braços per poder talar arbres, ja que tens l’aparell que ho fa per tu.

Per reforça aquesta idea es necessari un text que serveixi ancoratge i sobretot, que es pugui assegurar la comprensió del que es vol dir amb la imatge.  Per això, l’eslògan es fonamental en anuncis d’aquest tipus. “Tots els músculs que necessites” és la frase que fan servir la marca per referir-se a l’ajuda que suposaria la utilització d’una moto serra en les feines dures com talar un arbre. Amb aquest eslògan reforçant el missatge que vol transmetre la imatge, que ve a dir que amb l'ajuda del producte no necessites res més per dur a terme les tasques del treball.

Com a última cosa que analitzar, podem parlar del clar estereotip que apareix òbviament, posant a un home com a treballador, que ven be podria ser també una dona. Sempre hi hauran aquestes conductes estereotipades presents en la societat, on l’home ha de fer tots els treballs on la part física i la força es part important per el seu desenvolupament. 

A nivell pragmàtic, el missatge va dirigit sobretot a treballadors que utilitzen la força bruta per exercitar la seva professió, sobretot en llocs de la natura com són els boscos o inclús zones abandonades de construcció. També pot ser útil per manualitats a gran escala com la construcció d’una casa o d’una altre cosa d’igual magnitud. Respecte el nivell social, polític i cultural, sol ser un producte per un públic de nivell d’adquisició mitjà baix, amb un treball i sou acceptable. Podem parlar d’un grup de pressió com poden ser les associacions contra les armes o objectes de caire similar com poden són les moto serres.

Per finalitzar l’estudi simbiòtic de la fotografia, els valors que transmet el missatge són de treball, constància i voluntat en les hores de feina. També suggereix que aquest producte servirà per els més dèbils, quasi es dona per suposat la referència cap a les dones (només els hi hauria faltat posar-hi una dona sense una pertinent modificació del seu físic), ho he pensat per moments. És un anunci que té un grau d’impacte important en el públic, sobretot per el que acabo de dir, les interpretacions poden arribar a causar certes polèmiques, si no s’interpreta realment el que volia transmetre la empresa (tot depèn de com ho desxifrem).

2. Àudio llibres a l'Índia

Inicialment ens centrem en la part denotativa de la imatge. Podem observar una figura de rara forma que esta constituïda per dos persones unides per els peus. Es tracta de dos homes, d’avançada edat, calbs, amb uns vestits que semblen ser antics, podem afirmar d’una altre època. Només es veu clarament la cara d’una de les dues persones, tot i que sembla indica que es tracta del mateix home per el tipus de cabell que porta i la mateixa vestimenta que usant els dos.

El personatge és en William Shakespeare, per això li posen una vestimenta de l’època del dramaturg, més concretament al segle XVI. La roba sembla la d’un artista, literari de la societat britànica, concretament la d’un burgés. A part de la figura que forma la unió del poeta copiat, només apareix la ombra que projecte la forma en el terra. El cos esta enquadrat en un fons blanc però amb tonalitats marronoses. Amb la ombra, podem afirmar que l’objecte principal esta subjecte a l’aire.

Altres aspectes a destacar de la fotografia són el logotip de la marca amb el nom a sota.  La forma que dibuixen els dos Shakespeare és bastant semblant a la d’un auriculars amb orelleres. L’espectador pot pensar que el cap del personatge anglès són les orelleres i que la resta del cos són el fil conductor que uneix les dos puntes del objecte. Per finalitzar aquesta part del anàlisi, cal definir que es tracta d’un pla de detall ja que només apareix l’objecte que vol promocionar. L‘angle normal es l’utilitzat en aquest cas per l’anunciant per mostrar la figura, cosa normal en els plans de fragment.

Com a llenguatge connotatiu, el missatge latent de la imatge és la del dramaturg xiuxiuejant a la orella del oient, fent la funció que fan els auriculars, la de transmetre so a cau d’orella. La marca que ha fet aquest producte és la Pinguin books, una editorial. En aquest cas, l’editorial promociona a través d’una cosificació d’un històric literari com és en Shakespeare, un producte que es basa en substituir la lectura de les pagines d’un llibre per la audició dels relats. Podríem afirmar que el producte que volen vendre esta format per una espècie d’auriculars amb orelleres que tenen una base de dades amb els llibres o contes en format àudio per ser escoltats per els consumidors.  

En aquest anunci, no hi apareix cap tipus de text, per tant, podem afirmar que no hi ha relació d’ancoratge entre el text i la imatge. Per això, la interpretació del que expressa la figura té més possibilitats de ser equivocada o desviada pel fet de no haver-hi un text que serveixi de ajuda.

A nivell pragmàtic, l’anunci va dirigit sobretot a les persones segues que no poden gaudir de la lectura. També pot anar per els públics més petits que els hi costa més llegir, perquè es puguin distreure amb els contes. També es ven com una altre manera de gaudir de la literatura, però hem sembla una forma totalment errònia i no crec que el públic habitual als format estàndard dels llibres es vulgui passar a aquest tipus d’entreteniment.

Per últim, mencionar el tema econòmic al comparar el que pot costar un llibre com la saga del senyor dels anells amb un producte com aquest, que té gravat la narració de la saga complerta dins de la base d’emmagatzematge d’àudio. Pot ser un producte d’adquisició baixa, costarà molt menys que comprar una pila de llibres, ja que dins del paquet d’àudios pots agrupar moltes narracions amb només la compra d’un d’aquests objectes. L’impacte del cartell té la seva força ja que han posat en William Shakespeare dins de la equació creativa.

3. Star Models

La imatge denota varis punts; per una part, podem observar dos figures humanes que semblen la mateixa persona. La diferencia es troba en la forma que surten representades; la figura de la l’esquerra de la fotografia esta dibuixada amb llapis i pintada, en canvi, la figura de la dreta és d’una representació real de la persona, és a dir, una fotografia de la model. La dona esta fent una postura amb les mans a la cintura i traient cul; les dues representacions estan amb la mateixa posició, excepte la cara del dibuix de la individua, que mira cap a la dreta de la fotografia, en canvi, l’altra persona mira endavant; podríem afirmar que es tracta d’una model, la dona porta un vestit arreglat i unes sabates de tacons.

En el cartell, apart de les models, només apareix unes paraules amb alineació irregular, a excepció de la última oració; també esta el logotip de la marca anunciant, la podem trobar a la part superior esquerre de la fotografia. És diu Star models, i és una agència que contracte treballadors perquè facin de model. El text apareix a la dreta de la figura real representada; mentre que les dues dones estan centrades, però una (amb el text al cantó) més tirada cap al centre de la imatge.

Les dos figures humanes estan enquadrades en un fons buit de color gris claret. Es pot veure dibuixada la ombra del cos de la model en la figura traçada i també en la representació real, això serveix per donar-li volum al cartell; en canvi, les lletres escrites no projecten ningun tipus d’ombra en el terra. El pla que han utilitzat per fotografia la model és el sencer (o de figura) i amb un angle normal (frontal). Per finalitzar, es pot veure que la il·luminació de la figura de la model és quasi inexistent.

Per la part connotativa del cartell podem concloure per sobre que es tracta d’un missatge per conscienciar a les dones sobre l’anorèxia i les possibles conseqüències que pot tenir una persona que pateix un trastorn mental alimentari. En aquest cas, fan servir la cosificació de la figura de la dona per impactar en la ment del públic objectiu. També, els anunciants tenen la intenció de mostrar a través d’aquesta figura de model anorèxia, el que realment són per ells (la agencia) les models que volen contractar. El dibuix de la dona és ancorat amb el text a través de la paraula esbós; sense aquest aclariment, l’anunci es podria no entendre o pitjor encara, malentendre.

Seguint la explicació, el text és vital per la comprensió del que vol transmetre la marca anunciant, sobretot amb la última frase que diu “digues no a l’anorèxia”. També se li ha de trobar sentit a la relació entre el concepte d’esbós, representació del dibuix i l’anorèxia d’una persona; com la diferenciació de la posició de la mirada de les dos models.

Amb això de la relació entre les dues figures jo crec que volen dir el següent: l’esbós o el dibuix de la model no es pot modificar, quan tu l’has dibuixat i pintat ja no es pot transformar o millorar; en canvi, la model real si que pot canviar la seva manera de veure l’alimentació i arribar a ser una persona sana; per això, la diferencia esta en la possibilitat de canviar que tenen les persones reals enfront a la immobilitat que ofereixen les representacions dibuixades.

Per últim punt, cal analitzar el que pot significar que les dues models mirin cap a una direcció diferent. Pot ser, que al ser una persona real, que miri endavant es com si estigues mirant al espectador del cartell; amb això volen que el públic femení es senti més identificats o directament responsables de les circumstancies que es volen discutir i conscienciar.

El públic objectiu al qual va dirigit el missatge són les dones que poden arribar a patir anorèxia. També pot senyalar grups feministes o associacions a favor de la dona i la protecció de la seva imatge i dignitat. El missatge pot suggerir que l’anorèxia no té solució o que es complicat sortint-se però, just el contrari, s’intenta mostrar la imatge que representa el trastorn alimentari al entorn perquè la dona que ho pateix se n’adoni que es pot canviar si un vol.

Per finalitzar, el grau d’impacte és molt elevat; mostrar en un cartell publicitari un trastorn diagnosticat en un gran número de públic esta clar que pot provocar molta polèmica i discussió.   

4. Land Rover

Dins el cartell podem trobar per el que sembla ser un plat fet de fusta amb algun tipus de menjar. Aquest plat culinari és el personatge principal del anunci per què apareix al centre de la imatge i ocupa un gran espai en la fotografia. Per altre part, també apareix un text amb una lletra petita, de tres línies i amb una figura que sembla ser la forma del continent africà com a alineació.

És una imatge molt dinàmica, amb molt moviment. És poden veure tot tipus de formes circulars i amb varietat de colors (multi-colors). Destaquen les tres rodones que semblen ulls. Predominen els colors de fons molt càlids, la salsa vermella, el to marró del plat, etc. No existeix context per enquadrar l’element central. El fons és un gris amb una ombra que projecte el plat. Destaca molt, esta molt il·luminat; aquest punt li dona un positivisme o vivacitat a la fotografia.

Com a llenguatge connotatiu, el text fa una funció molt clara d’ancoratge per la imatge, ja que sense la lletra es podria malentendre el que vol transmetre la marca al públic a través de la representació del plat; en aquest cas, el text explica el significat de l’aparició del plat en l’anunci.

El missatge latent de la imatge és el de mostrar un tipus d’experiència a la que pot arribar la marca anunciada. En aquest cas, ho fan a través d’un plat típic d’una ciutat (Namíbia) del de l’Africa. NO és una campanya que ven el producte, sinó que volen vendre els valors com la inquietud, l’esperit aventurer, viure experiències inimaginables i associar-ho a la marca; es tracte d’una campanya de valor de marca.

Com a figura retòrica, es pot reconèixer una metàfora en la imatge que respon a la relació d’una part per el tot d’un producte de la marca, en aquest cas, es pot pensar que el plat que han construït els anunciants, representa el volant del cotxe. Per això, subjectivament, podem afirmar que es tracta d’una metonímia.

A nivell pragmàtic, l’anunci va dirigit sobretot al públic que li agrada viatjar, visitar països i veure cultures diferents. Han de ser consumidors de nivell adquisitiu mitja-alt, és a dir, que tenen diners suficients per comprar-se un nou cotxe o canviar-se el vell, com també poder agafar-se unes vacances. Com a suggeriments, hi ha la comparació del plat amb un volant, però també amb la llanda. Per últim, com he afegit amb anterioritat, la il·luminació que pateix el plat, la imatge esta plena de positivisme i de vivesa, que li dona el toc final al que es vol transmetre.

Respecte al grau d’impacte del que veiem a la imatge, podem afegir que no pot provocar controvèrsia alguna, pel fet que es tracta només d’exemplificar una experiència en un lloc on no hi visqui un nombre significatiu de públic.

5.  Expedia

La imatge esta denotada per principalment 4 etiquetes que semblen ser les que es solen posar a les maletes que són facturades en la terminal d’un vol d’avió. Les etiquetes son iguals en l’àmbit general, però, quan entres en els detalls es poden veure varies diferencies.  Es tracta d’un agencia de viatges nord-americana.

Entrant en els detalls que diferencien les 4 etiquetes, podem enumerar els següents: hi ha tres etiquetes que estan marcades amb un color verd pistatxo, en canvi la restant (tercera) esta marcada amb vermell rosat; hi ha dues etiquetes (segona i tercera) que tenen el codi IATA amb lletra blanca sota un subratllat de color negre, en canvi, les altres dues tenen el codi amb negre; per últim, es pot observar que les dos primeres etiquetes estan arrugades (sobretot la segona).

Cada etiqueta té una ciutat de destí diferent, per això, els 4 codis IATA (Internacional Air Transport Association) no són iguals; amb això volen fer un joc de paraules. A part de les etiquetes, nomes apareix en la imatge el logotip de la marca en forma com d’un estampat, igual que un altre logotip, on hi esta escrit: “Find whatever” i “Floats your boat”.

La imatge és força estàtica per les línies que predominen. Trencament de la direccionalitat amb els diferents codis de barres. És un anunci molt minimalista, és a dir, han fet servir petits detalls dels viatges com són les etiquetes del “checking” que no costen quasi diners; aquí hi ha poc invertit, és un material simple amb una idea creativa. Per últim afegir que el color de fons és de color marró claret, per tant neutral, és a dir, que no té cap paper en el missatge que vol transmetre l’anunciant.

Respecte al missatge connotatiu de la imatge es la d’ensenyar la varietats de llocs on pots gaudir d’una experiència vital, i a través d’aquestes etiquetes, mostren la relació estreta entre la agencia i les experiències al públic objectiu, és a dir, fan servir una figura retòrica anomenada metonímia; tu aconsegueixes l’experiència vital quan tens l’etiqueta del vol destí a la ciutat, és a dir, la part per el tot, una etiqueta per tot el conjunt de l’experiència.  

En aquest anunci especialment, hi ha indicacions tant en les etiquetes com en el logotip estampat que m’indiquen que parlen de llocs a prop del mar. Per una part, el joc de paraules que podem llegir en els codis IATA: “SUN, SEA, SND i SEX”. Tots comencen per la lletra ‘S’ y si traduïm canviant la lletra ‘S’ per la ‘A’ del codi ‘SND’ quedaria una frase com aquesta: “sol, mar i sexe”. També en l’estampat hi ha una paraula relacionada amb l’aigua, es pot llegir “floats your boat”. La frase traduïda és “flota el teu vaixell”. Això no vol dir que realment sigui així, que els anunciants s’hagin centrat en ciutats amb aigua al voltant o dintre de la mateixa.  

Això no vol dir que realment sigui així, que els anunciants s’hagin centrat en experiències on pugui aparèixer el mar o l’aigua pel mig. La direcció de les etiquetes representen una terminal del aeroport. A nivell pragmàtic, el públic objectiu es el que li agrada viure nomes experiències, viatjar molt, aventurera, etc. És per viatgers amb un nivell mitja-alt de vida econòmica, és a dir, una persona que no li preocupa arribar a final de mes.