ASSAIG SOBRE LA CAPACITAT DE MANIPULACIÓ DE LA REALITAT DE LA FOTOGRAFIA DIGITAL

La manipulació de la realitat que realitzen els artistes fotogràfics en les imatges captades per les càmeres ve des de l'època on només existia la fotografia anàloga. Aquella que per veure la imatge, l'artista havia d'anar a un sala preparada, amb bona il·luminació, però sobretot, amb el producte químic adient per poder revelar la pel·lícula en el qual havia quedat gravada la rafega d'imatges o la única instantània captada per el obturador.

Amb la aparició de la fotografia digital, la capacitat de manipulació de la realitat ha augmentat en gran magnitud, gràcies sobretot als nous suports digitals i programes informàtics capaços de realitzar modificacions complexes amb poc esforç del artista. La facilitat que té pràcticament tothom, que té una càmera de fer fotografies, a accedir a un programa amb aquestes capacitats fa que la credibilitat de les imatges penjades en les xarxes o publicades en qualsevol mitjà de comunicació sigui normalment baixa, és a dir, com es pot assegurar una persona observant una fotografia trobada en el diari, per exemple, que la imatge representa la realitat i que no ha estat retocada amb el photoshop, es difícil de comprovar-ho si el treball esta ven fet i no es nota la manipulació a simple vista.

Per això, el fotoperiodisme, com qualsevol tipus de periodisme, hauria de ser una proba de la realitat plasmada en una imatge, lo més objectiva possible, tenint en compte la subjectivitat de la persona que decideix la presa de la fotografia, amb un enquadrament específic o una presa determinada, pot explicar una historia bastant diferent o aportar un punt de vista distint. La objectivitat de la que haurien de fer gala els periodistes, cada cop esta més amagada. Moltes de les fotografies mostrades per internet o en qualsevol mitjà estan manipulades en gran mesura, per aconseguir un major dramatisme i un impacte visual superior; es tracte d'atrapar quants més lectors millor, aquesta es la societat sensacionalista, on un escàndol o una imatge impactant amb un gran titular poden captar molts llegidors. 

Per tancar l'assaig, mostraré un exemple del que he estat explicant. Es tracta d'una portada del diari ABC, la noticia relata aspectes "destacables" referents als advocats de ETA. 

En aquest cas, els filtres o retocs de colors amb el Photoshop es nota un munt, amb això la credibilitat del diari només fa que disminuir. Lo pitjor de la manipulació de la realitat a través d'una imatge es que els teus lectors habituals o nous et pillin. Llavors és ètic ensenyar una altra realitat a la que els lectors no estan pagant per saber d'ella, sinó que paguen per una realitat subjectiva a tota persona, que aquest diari no els hi dóna excés?