Es refereix al llenguatge articulat escrit que podria arribar a formar part de la mateixa imatge. D'altra banda, l'absència de paraules recobreix sempre una "intenció enigmàtica".
Les possibles funcions del missatge lingüístic són:
Funció d'ancoratge
Sosté o dóna suport a la imatge, la funció és denominativa i correspon a l'ancoratge d'tdoso els possibles sentits denotats. Contribueix a una convenient identificació dels objectes.
A nivell de missatge simbòlic, el lingüístic guia, ja no el reconeixement sinó que la interpretació i constitueix una "tenalla" que impedeix que els sentits connotats es desorientin. En altres paraules, es limita el poder projectiu de la imatge.
Funció de relleu
És menys freqüent que la anterior i es troba freqüentment en les historietes (còmics). Es tracta d'una intercalació inseparable entre el text i la imatge, no s'encarrega de atorgar-li sentit a aquesta última sinó que constitueix un Element més del sintagma icònic.
En els casos en què el missatge lingüístic compleix una funció de relleu, posseeix una càrrega informativa molt més gran que quan es tracta d'ancoratge.
La significació recau sobre les paraules i la imatge apareix com un acompanyament semiòtic.
Missatge icònic simbòlic (o missatge icònic codificat)
Està format per agrupacions de determinats elements de la figura que al·ludeixen a coneixements que pertanyen a la realitat cultural compartida per emissor i receptor.
Barthes intenta establir a nivell teòric les regles que apareixen en el procés de connotació icònic, procés que es trobarà limitat per les habilitat interpretativa dels receptors.
És així que, davant una determinada imatge, només hi ha una quantitat limitada de possibles lectures vinculades a diferents sabers (ex: pràctic, estètic, etc.). Aquests sabers constitueixen el que Barthes denominarà "lèxics". El conjunt de lèxics incorporat a un individu, es digués idiolecte.
Missatge icònic literal (o missatge icònic no codificat)
La seva anàlisi, ens fa a la denotació.
Per captar el nivell denotatiu, només es requereix la percepció. No obstant això, cal puntualitzar que l'anàlisi estructural denotatiu mai hauria de confondre amb una simple enumeració dels elements, sinó que explica i descriu la relació dels mateixos en funció d'una estructura. La imatge literal és la imatge denotada, a la qual li correspon la identificació, la qual és una operació 'natural', en el sentit en què la relació entre significant i significat s'estableix en un primer nivell de lectura.
0 comentarios: