Primerament introduir una definició del concepte que forma part central d'aquesta entrada. Un estereotip és una construcció subjectiva que un conjunt d'individus realitza sobre altres persones o grups; és una simplificació de la realitat, que manca de fonament científic i que pot tenir una valoració positiva, neutral o negativa.
Per començar amb els exemples, podria anomenar el més clàssic dels estereotips de les dones, el que diu que les dones rosses són tontes. És una idea que s'ha generalitzat en la societat i que evidentment no té perquè se així. Per contrarestar aquest estereotip faria sortir a les pel·lícules, actrius rosses amb un paper més erudit, deixant de banda el típic paper de cos bonic i atractiu que se li solen encolomar.
A vegades, les pel·lícules ajuden a que els estereotips arriben a més públic o inclòs a vegades els creen. Per exemple, la rossa que apareix a la pel·lícula que he adjuntat el seu cartell, apareix una noia, veïna del protagonista, on durant tota la cinta, juguen amb la seva sensualitat i el desig que té el noi per sortir amb ella, inclòs acaben gravant escenes amb poca roba per causes sense ànims de lucre. En canvi, la rossa en tota la pel·lícula no fa gala de les seves idees o intel·ligència, donant la sensació d'aquest caràcter més vulgar de la persona.
El segon exemple d'estereotip té a veure amb els immigrants. Normalment quan en un país sol aparèixer algun tipus de problema entre la comunitat o opinió pública, és solen ficar les culpes a la gent que no és del país, que no es de la terra, és a dir, als immigrants. La diferència entre un espanyol i un immigrant d'un país sud-americà és que l'estranger ha nascut a l'altre cantó del oceà, però és una cosa que ell no ha pogut decidir, li ha vingut des de naixement. I aquesta circumstància ja li resta drets respectes els habitants espanyols d'una comunitat quan l'immigrant porta més de 10 anys treballant i guanyant-se el pa de cada dia sempre dins del marc legal.
NO tots els immigrants són bona gent i legals, i amb el que està passant als atemptats arreu d'Europa, els governs dels països cada cop posen més alta la barrera entre els països i les persones que volen immigrar al territori perquè no tenen on anar o estan fugint d'alguna guerra. Un clar exemple és l'acció que esta portant a terme el nou president d'Estats Units, el magnat Donald Trump, que vol dur a terme milers de deportacions de ciutadans immigrants sense documentació que tinguin antecedents judicials.
Jo penso, igualment que hi han immigrants il·legals o amb una ètica més que dubtable, que potser lluiten per subsistir, també hi han ciutadans naturals del país al que resideixen, que són corruptes o pitjor, assassins. No crec que per ser immigrants són més bons o dolents, només han nascut en un altre lloc en circumstàncies diferents.Com a estratègia per contrarestar crearia un documental narrant la vida de immigrants que són un bon exemple per la societat i també entrevistes a ells parlant sota la seva opinió que tenen ells de persones com els terroristes fanàtics dels atemptats o reconeguts corruptes i desigualtats socials que es deriven a immigrants. Aquest documental el difondria per les cadenes de televisió amb més difusió però també pensant amb el caràcter crític i la credibilitat que tenen cadascú, sempre buscant una credibilitat alta de la cadena.
Com a tercer exemple d'estereotip, un altre de molt clàssic i amb molta història és el d'estereotip de races. Aquest ha sigut el més conflictiu de tots, la idea que una raça es superior a les altres ha estat present en moltes èpoques de les societats. Els esclaus negres han estat presents durant moltes generacions i segles, les persones blanques és creien superiors als negres i per això els tractaven d'aquesta forma. Un dels directors amb millor renom per les pel·lícules que ha realitzat és en Quentin Tarantino, ell ha fet varies obres cinematogràfiques on apareixen els esclavistes i els negres esclavitzat.
En la pel·lícula de Django es pot observar perfectament la normalitat que hi havia respecte el tractament fastigós que assumien sense opció les persones amb un color de pell fosca, una cosa tan natural com una altra. Durant el transcurs es pot veure un negre alliberat per un doctor blanc, que van juntament en un viatge a cavall amb el talent de caça-recompenses. Les persones que veuen el negre sobre el cavall es queden perplexes per la insòlita situació, una escena explicita del que estic explicant.
A part dels esclaus també podem trobar un altre exemple d'aquest estereotip, la Alemanya Nazi i el règim de Hitler. Un país que seleccionava les persones, només quedant-se amb les persones adients, de raça aèria, com ells li deien. Un laboratori d'extermini en el camp de concentració, una fatalitat de magnituds enormes.
Actualment estereotips de races també n'hi ha i molts, però no tan extremistes i amb tantes repercussions socials com en èpoques anteriors. Per eradicar aquest tipus d'estereotip, projectaria pel·lícules com Django o la Vida es Bella, que impactin en el públic i prenguin consciència que tothom te drets i són iguals que tenim les mateixes necessitats. Ningú s'ha de discriminar, sigui de la raça que sigui, cregui en el que cregui.
Per últim, un estereotip molt conegut arreu d'Espanya i Catalaunya es que els catalans són molt garrepes alhora d'invitar a qualsevol servei o comprar d'un producte als seus amics/coneguts o familiars. Aquesta idea generalitzada té molta difusió per la comunitat espanyola i catalana, tant és així que els catalans inclòs comencen a creure's tal idea, acceptant-la i comportant-se baix els seus efectes. Perquè un català ha de ser menys generós que un madrileny?, és un estereotip creat per les espanyols fora del territori català per crear mala imatge als catalans. Com a solució, afegiria als establiments com els bars, restaurants i botigues, algun producte o servei a cost cero ja feta la comprar, per exemple, una tapa en els bars, o aigua i pa gratuït en tots els restaurants, etc
Un exemple que és clar sobre l'estereotip que els catalans són uns garrepes és el que apareix a la pel·lícula espanyola de "ocho apellidos catalanes", la segona entrega de la famosa "ocho apellidos vascos". La cinta esta plena de estereotips envers al poble català, amb ells intenten fer riure als espectadors tot i que tampoc deixant molt malament als catalans.
0 comentarios: