El text és un anàlisi o reflexió del significat que té tant la mirada en un societat ple d'imatges que provoquen una saturació iconogràfica com la educació que reben els nens/adolescents sobre la mirada en les escoles a través d'unes pautes inventades regides per el interès de els institucions.
Per tant, les dues direccions de educar la mirada que l'autora fa una reflexió durant el text són: per una banda, el què significa ensenyar a mirar a la vida contemporània, tan poblada d'imatges que formen part d'una "visibilitat ferotge", que es multipliquen quasi al infinit, inclòs fins la saturació. Per altra banda, la educació de la mirada que no és una corretja de transmissió neutra sinó una institució peculiar, amb unes regles de funcionament, anomenada per alguns com a gramàtica, com la seva cultura.
Sobre la primera idea, l'autora utilitza la imatge d'un periodista/fotògraf on apareixen com una onada, formada de fotografies iguals. En cada una, es veu la cara de patiment d'un nen durant la guerra que es va produir a Ruanda. Fa servir aquest exemple, per explicar el fet de haver-hi tantes imatges que ens venen als nostres ulls diàriament i que passen desapercebudes per el fet de no tenir temps per analitzar-les totes, la societat a creat com una barrera on no ens creiem el què ens ensenyen i on només veiem el què tenim davant.
Aquesta fotografia del nen, no representa la realitat de la guerra, del patiment del nen en aquell moment, nosaltres no podem sentir el què ell va patir i veure amb els seus propis ulls, és només una representació de la veritat, no la veritat en si mateix. L'autor de la fotografia ha volgut realitzar aquest collage amb una sola imatge per explicar la força i el que pot significar un anàlisi correcte d'una captura com aquesta. Sota la meva opinió, veient la reflexió que fa l'autora de la obra capturada pel periodista, aquesta imatge esta feta per representar de forma irònica el tractament de la imatge tan banal que existeix en la societat actual, on les fotos són simples captures de moviment, colors sense intenció alguna.
Per aquest camí va l'autora del text, en referent al sentit que li volen dona les escoles a les imatges i el seu anàlisi del contingut i tècnica de la fotografia. La comprensió de la imatge, es redueix, en moltes pedagogies de la imatge, a ubicar qui i perquè la va crear, en quin context. Podria fer-se un paral·lel amb el "protocol de lectura" de la ensenyança de la literatura, en la que es buscava respondre a certes preguntes bàsiques; aquestes preguntes suposadament esgotaven l'experiència de lectura, que després es convertia en alguna cosa impersonal, rígida, buida de qualsevol riquesa i singularitat. Sobretot, l'autora reafirma la idea de la programació que utilitza l'escola a través de l'aprenentatge per la programació per fer front a una imatge.
Com a conclusió, educar la mirada vol dir poder pensar la imatge i mirada conjuntament, paraula i cos, raó i emoció, ètica i política. Les imatges són diferents, totes tenen un significat concret; hi han varies formes de mirar però sobretot que veure no és el mateix que saber i que la imatge no és el mateix que al veritat encara que en la escola diguin que són sinònims.
0 comentarios: