La part de xerrada dirigida per
Roman Gubern va sobre la iconosfera llatinoamericana, en ella, exposa un
conjunt de temes relacionats d’alguna forma amb el continent sud-americà, com
les diferents tipologies de cultures, la estructura de les societats actuals,
etc.. A continuació, s’exposarà les principals idees de la xerrada.
Intermedialitat i hibridació
- La iconosfera llatinoamericana és de molta
complexitat, hibridació. En la qual conviuen mitjans del segle XIX (cartells i
cinema) amb actuals com Internet.
- Factor Clau: intermedialitat. Productes que
passen a diferents mitjans, formats. Com per exemple, un joc amb el personatge
famós com pot ser Lara Croft, acaba a les pantalles de cinema, a través d'una
pel·lícula. O el personatge de Harry Potter, originat per l’escriptora
britànica, a acabat convertint-se en el protagonista d’un joc i una saga de
pel·lícules.
Imatge icònica
- Pensar i imaginar. Einstein es va imagino
perseguint un llamp, que no podia aconseguir. D'aquí, va inicia amb el tema de
la relativitat.
- Fecunditat del pensament icona.
Imaginar-imatges. El pensament no és només icònic. Aquesta barrejat amb
paraules, números, etc.
-
Somniem amb imatges i pensem amb paraules.
-
Definició imatge icònica: presència virtual
d'una absència real.
-
Tipologies d'imatges
1. memorialistes:
memòria de noces.
2. informatives:
periodisme.
3. Estètiques,
ornamentals: busquen el plaer visual.
4. Funcionals:
pictogrames.
5. Gargots: fets
per l'atzar o pel inconscient humà.
- La imatge icònica es mostra i s’oculta a la
vegada, és selectiva. Exhibeix i amaga alhora. Més important el que no es diu.
- Les imatges no són neutres, constitueixen punts
de vista predicatius, transmeten una constel·lació de connotacions.
- Legitimació política i social: funció de les imatges.
Estem vivint en un camp de batalla icònic, entre legitimació i no legitimació.
- Cabdillisme (no té sinònims): paraula d'arrel
espanyola. Genera una iconografia ageogràfica. És una de les xacres que han
tacat la iconografia d'aquest continent, com d'Espanya. Funcions: imatges per a
ser venerades, obliterar una posició crítica i recolzar un poder absolut.
Estratigrafia de la iconosfera llatinoamericana
Iconosfera llatinoamericana hibrida, conflictiva, complexa,
contradictòria, multicolor, etc., que té una sèrie d'estrats. Tipologia de cultures
estratificades:
-
Cultures indígenes: cultures subalternes. El
primer congrés indigenista iberoamericà: 1940. Oblit, postergació.
-
Cultures criolles originàries.
-
Cultures post-colonials
-
Cultures Induïdes pel nord.
-
Contracultures dissidents
Esforç genuí de fundar una
iconografia originària, pròpia. Hi els moralistes mexicans, l'aparició o eclosió
dels nous cinemes contemporanis té un correlat paradigmàtic en llatinoamericà,
d'un interès extraordinari.
Al cinema, en l'inici del segle
XIX (2001), apareixen dues pel·lícules en dos països diferents, que de sobte
homologuen el cinema llatinoamericà al cinema europeu d'autor. Pel·lícules simultànies.
"Amores Perros" (Mèxic) i "La Cienaga" (Argentina). A
partir d'aquest moment, el continent llatinoamericà genera directors
internacionals com Guillermo del Toro. Segona etapa en l'evolució de la cultura
de la imatge en aquest continent.
Visibilitat dels objectes icònics a sud-americà
Hi ha una visibilitat mediàtica asimètrica. Exemples:
-
El indígena més presència que el cabdill.
-
L'home té més presència que la dona.
-
El heterosexual té més presència que
l'homosexual.
Això contribueix a la aparició d’un mimetisme post-modern,
abans inclòs de l'arribada de la modernitat al continent llatinoamericà.
Societat dual i la
piràmide cultural
Mariati: "de vegades la crítica de la burgesia
encobreix una crítica del feudalisme". Vam canviar la paraula feudalisme
(no està de moda) per oligopoli, veuran que és cert.
Vivim en una societat dual, dividida
entre elits i masses. Les noves tecnologies, el conferenciant elogia els
progressos socials, culturals, etc., produïts per l'avanç tecnològic, té un
costat fosc, sinistre. Per exemple: la autoprogramació de l'usuari. La
televisió va tendir a unificar l'imaginari col·lectiu.
Els sistemes de programació
sobirana estratifiquen i consoliden la piràmide cultural i del gust del públic.
A la cúspide de la piràmide, es programa amb l’òpera Verdi, en canvi, a la
base, es programa amb una novel·la veneçolana. (EFECTE PERVERS) Per tant,
petrifica i consolida la societat cultural dual.
Hi ha una colonització de
l'imaginari per part de la cultura dominant. En el cas de la cultura
audiovisual, Hollywood i els ecos locals de la producció de Hollywood són els
responsables. Una novel·la es realitza a la manera i formes de Hollywood, no
deixa de ser un repetidor del model genuí originari.
Societat dual, entre les elits i
les masses, els info-rics i els info-pobres. A la Àfrica subsahariana, l'ús de
les noves tecnologies és del 3%. Clau mediàtica del que està passant al món
àrab. Hi ha una joventut digitalitzada, que protesta contra el poder tirànic, i
surt a manifestar-se. Es fan fotos i les pengen, es comuniquen per les xarxes
socials. Els joves comunicats i les masses analfabetes, arcaiques i
incomunicats, els dos pols oposats de la societat.
La televisió
- La televisió és una mena de xemeneia electrònica,
la xemeneia es substituïda per la llum freda del televisor.
- El temari de la televisió serveix per fer
somiar.
- Diferència important amb la radio, el mitjà radiofònic
no és un mitjà substitutiu, s'escolta moltíssim en els automòbils, sobreviu
gràcies a aquest enorme mercat. No substitueix ni a la televisió ni als diaris.
En canvi, la televisió si que és un mitjà substitutiu, sobretot en les classes
baixes i rurals.
- Definició: la televisió és un púlpit que es
disfressa de finestra; és un emissor de publicitat amb farciment
d'entreteniment; és un xiclet per als ulls; és tele-porqueria modulada per la
contra-programació.
0 comentarios: