1. UNA MATTINA de Intocable
2. MARRIED LIFE de Up
3. I'M FORREST... FORREST GUMP de Forrest Gump
4, ELYSIUM de Gladiator
5. TIME de Inception (Origen)
6. CONCERNING HOBBITS del Senyor dels Anells
7. CONQUEST OF PARADISE de 1492:...
8. MAIN TITLE de El último Mohicano
9. CHARIOTS OF FIRE de Carros de fuego
10. TENNESSEE de Pearl Harbor
1. Una mattina (Intocables)
1. Una mattina (Intocables)
Comentari:
En aquesta escena, la música fa la funció com de catalitzador per donar vivesa a l'escena que ha d'ocórrer. L'inici de la peça comença just quan el paralític li arribar a l'orella que va a conèixer a la dona misteriosa de les cartes, que té moltes ganes de veure-la en persona. Per això, és el moment que li comença a venir la pressió convertida en por per saber que passarà quan es vegin per primer cop.
El ritme del piano dramatitza la situació, li dona com més intensitat al moment i a les emocions que esta sentint en Philippe en aquell moment, trobant el punt àlgid del volum de la música en el moment que apareix la dona.
La cançó respira inicialment aquesta intranquil·litat o por que sent en Philippe en aquell moment, i la tornada que vol denotar el pes que es treu de sobre el home paralític quan veu per primera vegada a la dona misteriosa. El ritme augmenta i té una vivacitat que es reflexa amb la cara que se li posa al rebre la invitada.
2. Married Life (UP)
Comentari:
La peça musical va una mica al ritme emocional dels protagonistes al dia a dia. Al principi, quan estan els dos enamorats, s'escolta una música tranquil·la i alegre, una mica representant que les coses van bé, jo associo aquesta melodia a que les coses van sobre rodes. Després quan els hi passa alguna cosa dolenta que els posa trist, la música es torna més lenta i més apagada, amb menys variacions instrumentals per dir-ho d'una forma.
Podem concloure, que la música fa el paper de la veu que no apareix en aquestes escenes on s'escolta la música. Sense l'expressió verbal dels protagonistes ja podem saber com es troben en tot moment, sigui per la escenografia i la gesticulació de la parella com la música, que et fa arribar aquestes sensacions més ràpidament, de forma inconscient.
3. I'm Forrest... Forrest Gump (Forrest Gump)
Comentari:
Una música totalment tranquil·la però paradoxalment molt variada i moguda. No he pogut trobar el tall en la pel·lícula on relacionar la banda sonora amb la imatge que es projecta, per tant, faig un anàlisi general de la trama i el protagonista relacionant-ho amb la melodia i el ritme.
La banda sonora sencera té moltes varietats, tant que escoltant l'inici i el final de la peça, l'espectador pensarà que es tracten de dues BSO diferents. Durant la majoria del vídeo que he penjat com a proba, el volum i el ritme de la peça musical no paren d'augmentar en cap moment, fins a prop del minut quatre, que torna a suavitzar amb una melodia molt suau, plena de tendresa.
Realment analitzar el que et pot fer sentir uns sons tant variats és difícil, per tant és pot fer una llista força llarga dels sentiments o emocions que pots desxifrar quan s'escolta una peça com aquesta. Alegria, normalitat, esperança, tendresa i sobretot un esperit de aventures. Es poden reconèixer molts més.
4. Elysium (Gladiator)
Comentari:
Música totalment èpica i podríem afegir amb un caire místic o espiritual. Li aporta tensió a la seqüència que viu el protagonista, Màxim X; també li afegeix aquesta dimensió com sobrenatural, coincidint amb la mort del guerrer i l'escena on es retroba amb la seva família, assassinada per el seu germà Còmode.
La peça musical s'inicia quan en Còmode ja esta mort, i el general Màxim es troba ferit, de genolls, apunt de morir. Les primeres paraules de la lletra comencen amb la visió que té en Màxim dels prats de la casa de la seva família amb un pla general o de situació. Els decibels de la cançó van incrementant mentre van apareixent més visions en pantalla on apareixen la dona i el fill del protagonista.
Després del retrobament de la família, ja dins dels prats, l'escena canvia a unes tonalitats més fosques (perquè s'ha fet fosc el dia) i la peça també ha fet un salt, indicant el tall o salt de temps.
5. Time (Origen)
Comentari:
La música és idònia per el final de la pel·lícula. La peça inicia quan en Dicaprio torna a estar dins l'avió després d'estar atrapat amb la seva dona morta dins d'un somni amb molts nivells. El seu objectiu durant tota la cinta cinematogràfica es retrobar-se amb els seus fills, després que li treiessin temporalment la custodia.
La banda sonora respira tensió, moment crític i decisiu que conjuga perfectament en el moment en què es troba la trama de la pel·lícula, els espectadors estem apunt de veure el retrobament entre el protagonista i els seus fills, cosa que porta lluitant des de el principi de la pel·lícula. Els decibels de la música van en augment fins el punt clau que és quan en Cobb còrrer per abraçar-se amb els fills que finalitza amb el tòtem rodant, finalitzant la pel·lícula sense saber si allò era un somni o la realitat.
Tot el conjunt de la melodia i la trama que els guionistes la deixen per la imaginació i la discussió fan aquest final dels millors que he vist en molt temps, per la meva opinió.
Comentari:
He afegit apart de l'escena on apareix la música que he escollit per analitzar, la banda sonora sola per poder-la escoltar bé.
En la seqüència de la pel·lícula, el que s'escolta més és la veu d'en Bilbo parlant dels Hobbits mentre s'escolta de fons la melodia que acompanya i representa el que esta dient el tiet d'en Frodo. La peça musical respira tranquil·litat, harmonia i pau que es el que realment volen els Hobbits durant la seva vida; una vida tranquil·la i amb molta pau, viscuda amb els que t'estimen.
´Tot el que esta dient en Bilbo sobre les criatures de la comarca es pot veure reflectit en la combinació d'instruments de la banda sonora, per això acompanya d'una forma excel·lent el discurs que narra mentre escriu el seu propi llibre.
7. Conquest of paradise (1492: Conquest of Paradise)
Comentari:
Música èpica que desperta ganes de lluita. Les veus masculines del cor donen aparença de una imminent confrontació entre dos exercits, en aquest cas flotes de vaixells.
8. Main title (L'últim dels mohicans)
Comentari:
La banda sonora té un aire que combina molt bé amb el tema de la pel·lícula i els seus protagonistes, les guerres entre tribus. Li dona el toc ideal a la trama i la seqüència, l'atac final a l'última escena, amb una persecució i el degollament d'un guerriller.
Podem reconèixer sentiments com de lluita i de valor enfront les adversitats, en aquest cas a la persecució que mantenen amb els de la tribu. També li dona aquest caràcter èpic a la confrontació on l'espectador pot admirar d'una forma més exagerada l'actuació del protagonista, ja que dona un punt més de valor a la gesta. Sobretot durant l'escena quan tot se li esta girant en contra i que acaba amb la lluita cos a cos on li clava la destral en el cos al enemic.
9. Chariots of fire (Carros de foc)
Comentari:
Aquesta peça musical és una de les cançons més recordades del món cinematogràfic de tota la història de la indústria. Per tant és una banda sonora clàssica. Tot i que la pel·lícula d'àmbit esportiu i de competició entrant en la trama uns jocs olímpics, no és de les millors d'aquest gènere ni molt menys. Però la BSO de Vangelis la ha deixat per els aires, la cinta cinematogràfica serà recordada per molts anys, gràcies a la música.
L'escena on s'escolta la banda sonora apareix tant al inici com al final de la pel·lícula, tancant de forma circular la trama de Hudson, el director. La seqüència tracta d'un entrenament dels atletes britànics per una platja on predominen els plans llargs i sostinguts.
La música engrandeix, li dona un caràcter èpic a l'escena que segurament no tindria, ja que només es tracta d'un entrenament d'una selecció d'atletisme. També he percebut, un sentiment de superació i d'esforç a través de la música que es pot relacionar als atletes.
10. Tennessee (Pearl Harbor)
Comentari:
Una peça d'en Hans Zimmer totalment diferents a les analitzades amb anterioritat en aquesta activitat. Imatges i banda sonora conjugades en un ritme tranquil, alegre, nostàlgic però sobretot romàntic.
La música respira amor, atracció, enamorament i també una mica de nostàlgia, recordant moments bons del passat. La seqüència sembla un conjunt de records del passat, sobre vivències romàntiques entre els dos protagonistes, un aviador i una metgessa.
Comentari final:
He afegit a cada banda sonora un gràfic sobre les emocions estudiades en l'estudi que ens has penjat sobre l'article. He puntuat cada emoció del 0-10 sobre el seu grau de representació en cada peça musical. Aquí deixo la taula que resumeix les puntuacions:
0 comentarios: